Segons la Llei de propietat intellectual, una obra ja divulgada pot ser reproduïda sense l'autorització de l'autor quan aquesta reproducció es fa "per a ús privat del copista", i sempre que la còpia no sigui objecte d'utilització collectiva ni lucrativa.

Per tant, un usuari particular no ha de sollicitar l'autorització de l'autor o els autors d'una obra musical o audiovisual cada cop que l'enregistra per a ús propi i sense que sigui objecte de negoci.

Però aquesta reproducció autoritzada per llei genera una remuneració compensatòria per còpia privada que també està regulada en l'article 25 de la Llei de propietat intellectual i que està destinada a compensar la pèrdua d'ingressos que, per als titulars d'una obra musical o audiovisual, genera aquesta possibilitat de fer-ne còpies per a ús privat. És obvi que cada cop que es fa una còpia d'un disc per a ús privat se'n deixa de vendre un exemplar, per la qual cosa cal compensar d'alguna manera els titulars de les obres contingudes en el disc pels ingressos que deixen de rebre.

Articles subjectes:

Estan subjectes al pagament de la remuneració compensatòria per còpia privada tots els equips, aparells i materials idonis per a l'enregistrament d'obres musicals i/o audiovisuals. Exemples: un radiocasset gravador, un equip gravador de CD, un equip gravador de vídeos, una casset, un videocasset, un CD-R àudio i data, un DVD àudio i un DVD vídeo.

Obligats al pagament:

En primer lloc, els obligats al pagament són els fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a l'enregistrament d'obres musicals i/o audiovisuals. No obstant això, la Llei de propietat intellectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneració els distribuïdors, majoristes i minoristes, successius compradors, si en la factura dels proveïdors no apareix desglossat l'import de la remuneració.

Si necessites més informació, adreça't a:
Carmen Riosalido

criosalido@sgae.es